2015 - Stelvio Returns

Avui hem començat la partida cap Stelvio. Som en  Llàtzer, n' Esteve, en Guillem i jo. A les 9, com és tradició hem berenat a Can Biel (on en Llàtzer a dit un parell mallorquí de frases que segurament li retreurem durant es viatge).

Indicar que nhi ha que li han ben preparat es dinar com es pot veure en els documents audiovisuals. 

Divendres 13: Setè Dia (Chaux Neuve-Lédenon)

Engrassant cadena

Bones a tots!!!
Avui a l'hora estàndard (08:00) hem baixat a berenar. Mentres ompliem la panxa amb productes light (com és de suposar) hem definit la ruta a fer per avui. En principi pràcticament tot el dia hi havia autopista, però s'ha decidit fer una mica de carreteres locals i nacionals durant el matí, per evitar així tantes hores de monotonia (ens sortien unes 4 hores i 30 minuts de moto). Tot aclarit i berenats, hem carregat les motos, hem engrassat cadena (els que no tenim cardan) i hem partit.

Route Barrée

Tanta sort que s'ha decidit fer fins a Voiron (una ciutat que hi havia pel camí) per carreteres secundaries, ja que les carreteres han estat en general han estat molt ben asfaltades, amb poc trànsit i amb corbes molt divertides.

Armari amb sorpresa

Com a anècdota s'ha de dir que avui en Will ha après el significat de "Route Barrée". A la sortida de Saint-Claude ens hem trobat un cartell que posava això, però hem seguit anant per la mateixa carretera. Com és de suposar, al poc hem hagut de tornar arrera.

Després d'anar per una carretera paral·lela, hem seguit per la ruta prevista (per una carretera molt divertida). Al mig dia hem dinat a un McDonalds (com no?) i just després hem enllaçat autopista cap a Lédenon. En una de les dues aturades per repostar fetes, n'Esteve, na Mònica i un servidor (en Will era a cercar un cafè) esperàvem a la vora de les motos i ens ha vengut un home amb unes pintes estranyes demanant mem si parlàvem espanyol. Ens ha començat a contar que era camioner i que necessitava 4 euros per cridar no sé on perquè tenia una averia i que nigú els hi donava. Per no sentir-lo més els hi hem donat, però als pocs minuts l'hem vist sortir per una altra porta amb una llauna de cervesa i sense cap camió a la vista.... Ja està bé així!

Decoració

Després d'explicar a en Will el fet d'aquest import revolucionari, hem continuat per l'autopista fins a Lédenon. Al arribar a l'ubicació de l'hotel, la mirada entre tots ha estat ben expressiva: on ens hem ficat?!

Obsequi de la casa

L'hotel resulta ser una casa gran on viu una dona major (així de clar) que lloga habitacions. La de na Mònica i jo, per exemple, és a fora i només entrar al pati de la casa ja hi podem entrar. Però en Will i n'Esteve han d'entrar a la casa i passar pel menjador i per un passadís (on també hi ha l'habitació on dorm aquesta dona). A més, o bé ella o bé qualcú que hi vivia abans, era molt aficionat a col·leccionar armes (n'hi ha per tot). No es pot explicar en paraules com és aquesta casa....

Passadís de la casa

Després d'assumir la sorpresa i d'haver-mos dutxat, hem decidit seguir caminant les indicacions que havíem vist per arribar a una pizzeria. Idò bé, ha resultat que aquesta pizzeria està montada a un camí tipus el carreró llarg dins, com es tradició en aquest poble, una casa particular (Gustí, ja saps que pots montar un negoci a ca teva a Son Negre!). La veritat, les pizzes han estat moooolt bones.
Bona gent, demà seguiré. Una abraçada a tots!

Dijous 12: Sisè Dia (Vovogna-Chaux Neuve)

Pujant al Furkapass

Idò bé, si repassam els tipus d'events meteorològics que hem tingut fins ara, tenim: sol, vent, aigua i boira. En falta un de famós o, més ben dit, faltava...
De ben dematí (7:30) ens hem aixecat amb la intenció de berenar. El problema és que els italians en qüestió de puntualitat s'assemblen molt a qualcún de nosaltres i, per tant, fins a les 8:15 no hem pogut berenar.

Pujant al Furkapass

Un cop berenats, comptes aclarits i motes carregades, hem partit direcció cap a Suïssa. Avui era la ruta en la qual havíem de fer dos dels ports més importants de la ruta (Furkapass i el Grimsel) així com el Interlaken.

A dalt del Furkapass i nevant

Amb un bon sol hem partit direcció cap a Airolo, on comença la pujada al Furkapass. Eren les 12 del migdia quan hi hem arribat i s'ha decidit per votació popular comprar a un Coop (cadenes de supermercats típics de Suïssa) el dinar (3 ensalades light i un sandvitx) per si no trobàvem lloc més endavant, com ja ens havia passat un altre dia. L'hem carregat dins el topcase d'en Guillem i hem començat a pujar cap al Furkapass.
Mentres pujàvem (encara amb sol) ens trobàvem motoristes que o bé baixaven amb el vestit d'aigua o bé estaven aturats i se'l llevaven. Això sol ser un indicador de què més adalt està ploguent. Ens hem aturat a una vorera de la carretera i ens hem posat els vestits d'aigua ja que es veien un núvols molt negres més a dalt (al Alps, si hi ha un núvols, no hi ha cap dubte: plourà).

Pujant al Grimsel

Vestits com cal, hem seguit pujant i quan hem arribat a dalt, estava fent neu (sí, sí, neu!). Aquí n'hi havia que ja estàven un poc "tensos". La sort és que la neu no havia pres a terra (no n'hi havia per damunt la carretera). Hem fet les fotografies de rigor i hem baixat fins a Gletsch (on ja només plovia) i hem començat a pujar cap el Grimsel, on es veia una negror d'aquestes divertides a dalt de tot. A mesura que pujàvem, cada cop feia més fred, fins que l'aigua ha tornat a ser neu. Unes quantes corbes després de començar a fer neu, hem començat a trobar neu que śi havia pres a terra. Aquí ja n'hi ha que hem passat allà desà "tensos". Després de fer unes quantes corbes, hem arribat a dalt de tot i després de què en Guillem fes fotografies, un servidor de forma tranquil·la i reflexiva, amb un to que cercava el consens, li ha dit: WILL!!!! AIXÒ ÉS UNA PUTA LOCURA!!!!! HEM DE TORNAR!!!!.

 A dalt del Grimsel

Després d'aquesta negociació en un ambient de cordialitat, ha començat el descens de nou cap a Gletsch. Un cop allà (i ja només amb aigua) hem seguit fins a Brigue on hem dinat a la vora de la carretera (s'havia aturat de ploure). Mentres disfrutàvem de la degustació dels diferents sabors oferits pel dinar, s'ha renegociat la ruta a seguir. El fet de no passar pel Grimsel, impossibilitava anar fins a l'Interlaken i ens feia fer de nou (però en direcció contraria) una ruta lenta i plena de pobles i ciutats que ja havíem fet el dia anterior. No ha quedat més remei que fer-ho.

Per aquí passàvem

Quan feia un parell d'hores que havíem dinat, hem aconseguit agafar l'autopista per anar direcció Villars-Ste-Croix. Pel camí, just quan ens trobàvem envoltant el Llac Léman (el llac de Ginebra) per la part dreta (amb unes vistes impresionants), ens hem trobat una zona d'obres on només podíem anar a 80km/h. Doncs bé, en aquest tram d'obres hem participat en un reportatge fotogràfic, on en Guillem anava primer i ha protestat perquè l'ha aplegat desprevingut i no ha pogut sortir riguent (amb el casc posat, per suposat).
Finalment hem sortit de l'autopista i hem partit direcció a França, passant pel poblet "Le Pont". Ha estat una ruta pel mig de boscos amb moltes corbes, bon asfalt i amb un paissatges espectaculars, incloent cérvols creuant per la carretera (idèntic als que surten a les senyals de trànsit).

Motos i Grimsel

Finalment sobre les 20:00 hem arribat a l'Hotel (un petit hotel de carretera reformat i molt acollidor) on ens han dit que sense cap problema ens donarien sopar si no tardàvem molt. Correnços hem deixat els trastos a l'habitació, ens hem canviat la roba i cap a sopar (tot boníssim).
Au, demà seguiré!
Una abraçada (i gràcies per la paciència)!!!

Dimecres 11: Cinquè Dia (Chamonix-Vovogna)

Idò no hem pogut pujar al telefèric... Ens hem despert a les 7 i hem mirat cap al cim on volíem pujar (des de les nostres habitacions es veu). Com que pràcticament tot el temps els núvols tapaven el cel, hem decidit no arriscarnos a pujar-hi per després no veure res.

Per aprofitar el temps, hem baixat a berenar al mateix hotel (hi ha molts d'anglesos) i s'ha decidit partir directament cap al nou hotel. La ruta d'avui era curta per si pujàvem al telefèric, tenir temps d'arribar al l'hotel.
Motes carregades hem partit cap al "Col des Montets" i un cop passat hem creuat la frontera de Suïssa. A la primera benzinera que hem trobat hem demanat per la "vinyeta", una tarja Suïssa que la pagues un pic i et permet anar per autopista durant tot un any (s'aferra tipus tarja de ITV). Si no la tens i la policia t'agafa, et pot posar multes de fins a 600€. Tornat a la benzinera ens han dit que fins a Martigny no la podiem comprar.

Forclaz

Hem seguit cap a Forclaz (un coll entretengut de Suïssa). D'allà hem baix alegres per una carretera entretenguda fins arribar a Martigny, on hem comprat per uns 33.5€ la "vinyeta". L'hem aferrada i hem partit direcció Brig. Aquest tram (Martigny-Brig) ha estat horrorós. Als primer kilòmetres hi havia autopista, però després tot han estat obres i poblets. S'ha fet etern i pesat a causa de les moltes retencions que hi havia. A mitjan d'aquest camí ens hem aturat a dinar a un restaurant de carretera on posava menú. La dona que ens ha atès només xerrava alemany, hi ens ha estat un poc complicat aclarar-mos. Finalment hem acabat menjant una ensalada i una salsitxota d'aquestes alemanyes amb verdura.

Calcomania

Recobrant forces

Panxa plena hem partit de nou cap a Brig on hem començat l'asenció cap al Simplonpass per on hem creuat cap a la frontera Italiana. Les vistes han estat espectaculars però també ens hem trobat moltes obres, fet que no ens ha permès disfrutar molt de la pujada.

Un cop dins Italia, hem anat directament cap a l'hotel Valgrande a Vovogna, on hem arribat prest (devers les 17:30). L'hotel ha estat molt millor dels que ens pensàvem, ja que disposa de Spa, zona de massatges, piscina coberta, pàrking per les motos, bar, restaurant i, el millor, unes habitacions mooooooolt grosses (una passada).

A l'hotel ens han recomanat anar a veure un castell del poble. Hi hem anat i no ha estat molta cosa, però ha servit per estirar un poc les cames, que de tant de temps d'estar damunt la moto, ho necessitàvem. Aprofitant la volta hem cercat qualque lloc per sopar, però com que no hem trobat res de res, s'ha decidit sopar al mateix hotel.

Perspectiva de l'habitació de l'hotel

Simplement indicar que el sopar ha estat ben bo!

Au, bona gent, demà toca el "Furkapass". Ja vos contarem que tal.

Salut!

Dimarts 10: Quart Dia (Bramans-Chamonix)

Vistes del Col de la Croix de Fer

Bones a tots!
Les minicases on hem descansat incloïen berenar bastant complet si ajuntam els trastos que hi havia dins d'una canastreta i els que ens vàrem trobar dins la gelera (iogurt, sucs, etc..). Mentres berenàvem hem repassat les condicions de lloguer dels apartaments i hem descober que si no feiem net (escurar i grenar) ens cobràven el mateix que havíem pagat per berenar i dormir. Com és de suposar, ho hem fet, però hem aprofitat el temps també per revisar la ruta i la previsió del temps.

Foto al Coll

Un cop hem tengut les feines fetes i les motos preparades, hem decidit partir direcció cap als colls de montanya que teníem programats a la ruta, ja que la previsió del temps era bona, al manco fins a mitjan horabaixa.
El primer de tots ha estat el "Col de la Croix de Fer". Hem estat una bona estona pujant, però com que la carretera estava ben asfaltada, ha estat molt divertit. Les vistes, d'allà d'alt, com és de suposar, éren espectaculars. D'allà hem baixat fins arribat un estona (no molt llarga) fins arribar al "Col du Glandon", on ens hem trobat molts de ciclistes amb cara d'haver-ho passat puta.

Baixada del coll

 Després hem baixat una bona estona per una carretera molt entretenguda per agafar una estona de carretera fins arribar a l'ascenció del "Col de la Madeleine". A dalt de tot fotos corresponents i partida tot d'una cap a "La Lechere" on volíem dinar.

Ja abaix eren les 14:30 hores i cercant per dinar ens han posat de "mala Lechere" (jojojo). A dos llocs de menú ens han tancat la porta davant els nassos i a un tercer d'hamburguesses que es trobava a la vora d'un supermercat ens han dit que a aquelles hores no servien menjar. Solució? Anar al super, comprar un poc d'embutits i un poc de pa i dinar a la vora de les motos.

Coll de la Madeleine

Durant la degustació dels plats excel·lents que hi havia sobre els seients de les motos, s'ha discutit la ruta a seguir per arribar cap a Chamonix (els núvols que ens envoltaven eren d'aigua). Finalment s'ha descartat fer els colls que teníem pendents per l'horabaixa i s'ha optat per seguir per la vía més ràpida cap a Chamonix. Finalment, l'opció ha estat la correcte per dos motius: el primer, perquè la carretera ha estat en bona part plena de corbes i molt entretenguda, i la segona perquè quan ja només ens faltàven uns 20 km per arribar a Chamonix, ens ha plogut a estones. Com que l'aigua no era molt intensa, hem optat per no aturar-mos a posar els vestits d'aigua i hem seguit fins arribar a l'hotel.
L'hotel el vam triar just a la vora d'un telefèric que puja fins al conegut com "niu de les águiles". Demà al matí, si el temps i els núvols ens ho permeten, hi pujarem.

On volem pujar demà

Per cert, al anar a sopar hem descobert que aquí fa molt mal quedar els divendres horabaixa anar a fer una cervessa. Només dir que una cocacola de 25cl val 4.90€, imaginau-vos una cervessa de 33cl....

Au, demà mem si podem pujar allà dalt. Una abraçada!

Dilluns 9: Tercer Dia (Chorges-Bramans)

Vistes Hotel

A l'hora oficial (8:00) hem baixat a berenar (tanta sort que per això sí que estava obert el restaurant). Mentres berenàvem hem descobert que a l'hotel tots els que s'hi allotjaven eren jubilats. Això incrementa en un punt la tensió del berenar, ja que aquesta gent no té cap por a l'hora de prendre els llocs reservats i el pa que un té a la torradora. Xerrant seriosament de l'hotel, s'ha de dir que el dia bo que feia al matí ens ha permès veure el lloc privilegiat (mig de les montanyes) en el qual es trobava l'hotel.

Coll de l'Echelle

Casetes on dormim

Sopar improvisat

Sobre les 9:30 ja havíem carregat i engrassat les motos (important després de l'aigua del dia anterior) i hem partit direcció cap al Col d'Izoard. Aquest coll ja el vàrem fer fa uns anys amb en Guillem.
Després de fer-mos les respectives fotografies oficials, hem partit cap al Col de l'Echelle  on hem creuat la frontera cap a Italia sense pràcticament adonar-mo hem arribat a Italia sense pràcticament adonar-mos.
Al arribar a Bardonecchia (primer poble després del coll), hem trobat un lloc on feien menú. Després de dinar, hem partit direcció Susa on hem omplit els dipòsits (a 1.80 el litre). D'allà hem partit cap al Col du Mont Cenis (més corbes) on, com no, ens hem retrat.
Finalment hem seguit la carretera fins que hem arribat al poblet de Bramans. Allà teniem reservat dues casetes en un camping.

El problema ha estat que ens vàrem guiar per les fotografies a l'hora de fer la reserva i no pel què estava escrit. Resultat? Idò que de tenir pràcticament una casa per a nosaltres, hem tengut poc més que una tenda de campanya (no volgueu saber el fred que hi fa) amb una gelera i dues taules. Això sí, els banys i les dutxes són les d'un capming (comunitaries).Per a compensar-ho, hem anat a una tenda que hem vist a comprar el sopar i hem sopat dins de les mini-casetes.

Bona gent, demà seguiré!
Salut!

Diumenge 8: Segon Dia (Rivesaltes - Chorges)

Cotxes

A les 8:00 (hora oficial de berenada durant un viatge en moto) ens hem vist amb cara de son al pasadís del hotel i hem anat cap al menjador per berenar. Un cop hem tengut la panxa plena (de croiassants i pa amb trastos Tierno, res de bromes ;) hem preparat les motos. Mentres les carregàvem hem vist que al pàrking del hotel hi havia un expositor i 4 cotxes de luxe: un ferrarri, un lamborgini murcielago, un chevrolet camaro i l'altre ja no el record. Al paréixer pagant un preu (no hem anat a demanar quin) podies anar a fer una volta d'uns 10 minuts amb cada un d'ells (amb una monitor a la vora). Hi ha hagut temptacions, però finalment hem partit amb les motos.
L'objectiu d'avui era fer el Mont Ventoux, un coll famós que es troba a un 1900 metres d'altura i què, com el seu nom indica, es caracteritza per haver-hi molt de vent i per no haver-hi gens de vegetació a dalt del tot. Per arribar-hi primer hem agafat una bona estona d'autopista (uns 250km) fins arribar a Carpentras, on hem dinat, com no, a un McDonalds.

Motorista amb ...

Mentres dinàvem ha fet quatre gotes premonitòries del que ens esperava. Quan hem acabat hem partit cap al Mont Ventoux i poc abans de començar l'asenció ens hem aturat a posar els vestits d'aigua. Als pocs minuts de reprendre la marxa ha començat a ploure amb certa intensitat. Hem començat l'asenció i quan ja dúiem uns quants kilómetres, ha començat a haver-hi boira, cada pic més espessa, fins que ha arribat a un punt que pràcticament sols veiem un 4 o 5 metres al davant nostre (i mentres, com és de suposar, plovia).
Com he comentat abans, a la part d'adalt d'aquest "Mont" no hi ha vegetació i està ple de pedres. Què ha passat? Idò que a pràcticament al cim a l'aigua, la boira i a la poca visibilitat, s'ha d'afegir que hi havia pedres grosses (res de maculins) al mig de la carretera (combo quasi perfecte...).

Vistes espectaculars

Sopar consistent

Un cop a dalt, com podeu imaginar les vistes no han estat el punt fort i com que no hi feia molt bon estar-hi, hem decidit no perdrer-hi molt de temps i hem començat a baixar (trobant més pedres, boira i aigua). Un servidor baixava a una velocitat de entre 30 i 35 km/h i amb ambdues cames ben aixencades.
Finalment, abaix del Mont ventoux ha desaparegut la boira, s'ha aturat de ploure i hem pogut seguir cap a Chorges a un ritme normal. Tota la resta del camí el cel amenaçava aigua, però pareixia que el karma compensava el patit al Mont Ventoux i no ens plovia. Doncs anàvem equivocats, perquè a falta de 5 km per arribar (i amb fosca negra) ens ha caigut una barrumbada. Ha estat tal la intensitat de l'aigua que a falta de 3km de l'hotel ens hem aturat davall el porxo d'una benzinera. Hem esperat que uns quants minuts i després, encara ploguent un poc, hem arribat fins a l'hotel. Putada que ens ha passat? Idò que l'hotel es troba apartat al mig de la montanya i al arribar (20:30) ens han dit que el restaurant ja estava tancat i què havíem d'anar fins al poble a cercar qualsevol cosa per menjar. Dos voluntaris (Guillem i Esteve) han decidit partir tot d'una a cercar unes pizzes (encara plovia) i han tornat amb 4 pizzes tamany familiar molt bones (com podeu suposar ha sobrat una barbaritat de menjar....).

Ale, un servidor va a retirar-se. Demà seguirem contant.

Una abraçada!